Cinquè centenari de la circumnavegació de Juan Sebastián Elkano
Per una història, cultura i futur sense exclusió
El 2022 es compliran cinc-cents anys des que una expedició marítima –en nom de l’emperador Carlos V i seguint el seu afany d’eixamplar els interessos de la Corona de Castella– completés la volta al món. Diversos bascos van ser membres d’aquella «armada», entre ells el qui a posteriori es convertiria en capità de l’expedició Juan Sebastián Elkano, natural de Getaria (Guipúscoa).
El govern d’Espanya i les principals institucions públiques d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa han engegat els actes que s’estendran durant tres anys per commemorar la «gesta d’aquells homes». Amb aquest objectiu, han creat la marca Elkano.
Des d’Espanya diuen que «la d’Elkano és la major proesa de l’armada espanyola de tots els temps». I mostra d’això és la designació de l’exèrcit com a organitzador principal dels actes commemoratius d’aquest cinquè centenari.
«La proesa d’Elkano demostra que en aquells temps els bascos érem els millors mariners del món», afirmen des de la Fundació Elkano promoguda i finançada per les institucions públiques basques. La seva tasca està enfocada a convertir Elkano en «ambaixador del nostre poble» i «marca de la forma de ser i de la tecnologia basca» i vendre així «the Basque Country, around the world».
Volen adaptar la Història als interessos econòmics i polítics actuals. I és per això que estan invertint una quantitat ingent de diners públics per reforçar el seu relat oficial, mitjançant diverses expressions culturals (cinema, televisió, música, teatre, congressos, esport…).
Durant el cinquè centenari de 1992, les celebracions oficials van rememorar el «descobriment d’Amèrica i la trobada entre cultures». No volem que alguna cosa similar torni a ocórrer. I molt menys en nom del País Basc. Presentar i vendre Juan Sebastian Elkano com un heroi, despullat de tota connexió amb el poder i els interessos polítics, condemna les gents de tot un poble a no ser amos de la seva pròpia història.
Preferim impulsar la reflexió, posar-nos davant del mirall i pensar què volem ser i com ens volem relacionar amb la resta de les persones del món. Els i les qui signem aquest manifest volem generar una reflexió crítica i pública, lluny del llustre de pomposos esdeveniments i campanyes de màrqueting predissenyades des d’algun despatx.
Per tot això, volem expressar el següent:
- La Història, com a eina de coneixement i de debat, no pot veure’s subordinada, ni tan sols en contextos de commemoracions, a interessos empresarials o polítics que fomentin el nacionalisme neocolonial.
- La Història no consisteix mai a rememorar relats de grans gestes sinó a qüestionar els esdeveniments passats per completar una panoràmica que ens expliqui les claus del present.
- Les terres «descobertes» i les persones sotmeses pels conqueridors europeus no són un mer decorat per enaltir aventures èpiques. Volem portar a la primera línia els i les condemnades a l’oblit per la història eurocentrista: les dones, els pobles originaris i totes les persones qui han sofert i sofreixen en la seva pròpia pell les conseqüències de l’imperialisme.
- Finalment, rebutgem aquest format de polítiques culturals de mecenatge, suposadament despolititzades, en mans de lobbys turístics, promotors, consultors, grups empresarials, fundacions i think tanks, que promouen la lògica del mercat i rebutgen tot pensament crític.
- Reivindicar avui d’una manera acrítica la història escrita pels vencedors ens condemna a repetir els errors del passat. Nosaltres preferim obrir les portes a un futur diferent, a un demà sense oprimides ni opressors.